Societat 10/06/2017

"Molts pisos a Barcelona podrien estar llogats"

Parlem amb quatre experts sobre el mercat d'habitatge a Barcelona

Xavier Grau/ Georgina Ferri
5 min

"Molts pisos a Barcelona podrien estar llogats"

José García Montalvo, economista de la UPF

JOSÉ GARCÍA MONTALVO  Economista de la UPF “Molts pisos  a Barcelona podrien estar llogats”

Per a l’investigador i professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo, l’augment dels preus del lloguer a la ciutat de Barcelona és un factor més del cicle econòmic: “El cicle va fer baixar els preus i ara els està empenyent a l’alça, entre un 8% i un 10%”.

Però, a diferència de l’anterior moment expansiu, ara els ciutadans no opten per la compra, sinó pel lloguer. “Els bancs són molt més exigents que abans a l’hora de concedir hipoteques, la taxa de desocupació segueix sent elevada i els salaris es recuperen amb molta lentitud. Tots aquests factors fan que la gent demani molt més lloguer que compra”, assegura Montalvo, que afegeix: “Si a això hi sumem que una part petita de l’oferta pot estar reconduïda al lloguer turístic davant del residencial, ja és tot a la coctelera, tot i que els altres factors són més estructurals que el lloguer turístic”.

Per a l’expert, el problema és el desajustament entre l’oferta reduïda i la demanda elevada, per això, la solució passa per “posar totes les mesures per fer créixer l’oferta de lloguer i, per tant, no generar incerteses en el mercat i no limitar preus”. En aquest sentit García Montalvo considera que la proposta de l’administració d’instaurar un índex de referència de preus del lloguer pot donar transparència al mercat, però no pot anar acompanyat d’inestabilitat legislativa ni impositiva que faci que l’oferta es contragui.

“A la ciutat hi ha molts pisos que podrien estar llogats”, diu Montalvo, que troba a faltar incentius i manca de professionalització en un sector en què un 70% són petits propietaris.

"Cal una regulació i limitar el lucre dels propietaris perquè és un dret bàsic"

Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC

IRENE ESCORIHUELA, directora de l’Observatori DESC “Cal una regulació i limitar el lucre  dels propietaris perquè és un dret bàsic”

Des de l’Observatori DESC, una plataforma ciutadana que vetlla pels drets econòmics i socials, defensen una regulació pública del mercat de lloguer perquè l’habitatge és un dret fonamental. “Si deixem l’habitatge en mans del mercat, no funciona, i en el cas del lloguer, les reformes encaminades a abaixar els preus s’han demostrat ineficients”, diu Irene Escorihuela, directora de l’Observatori, que també afegeix que “no es tracta de provocar que els propietaris tinguin pèrdues, només de limitar-los el lucre”.

Per a Escorihuela hi ha una relació clara entre l’increment del turisme a Barcelona i l’augment dels lloguers: “A Ciutat Vella s’estan veient desnonaments silenciosos, s’acaba el contracte i no te’l renoven. Prefereixen posar-lo a Airbnb o canviar l’ús de l’habitatge, perquè llogar-lo per dies o setmanes és molt més rendible que fer-ho a llarg termini. Per això, en la mesura que hi ha habitatge turístic, no hi ha habitatge residencial”.

Escorihuela considera “perniciós” l’argument dels propietaris “que creuen que el problema és la falta d’habitatge social” i explica que “hi ha un desajust important entre la gent de classe mitjana que vol accedir a un pis de lloguer i els preus que els demanen tot i que no viuen en una situació de vulnerabilitat”.

"No hi ha prou habitatge social i sense alternativa no es podrà controlar el mercat"

Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3

CARME TRILLA, presidenta d’Hàbitat3 “No hi ha prou habitatge social i sense alternativa no es podrà controlar el mercat”

Hàbitat3 és la gestora d’habitatge social vinculada a la Taula del Tercer Sector i Carme Trilla n’és la presidenta. Per a Trilla, que va ser secretària d’Habitatge de la Generalitat, “el mal ja està fet” i considera que el problema “és que ens hem situat en un nivell molt alt de preus de lloguer respecte als nostres salaris”.

Trilla és de l’opinió que no hi ha fórmules màgiques, i assegura que el punt “més delicat” és la regulació de preus, que ha estat vigent molts anys amb les rendes antigues, perquè “el que té d’avantatge, ho té de desavantatge, ja que desestimula l’oferta; si un no pot treure’n la rendibilitat que creu que podria obtenir, no arrendarà el pis”. Afegeix que en el mercat del lloguer “les possibles solucions sempre van a favor de l’un o de l’altre, o del propietari o del llogater, és molt difícil trobar fórmules que beneficiïn a tothom”.

Per a Trilla, el problema és que no hi ha prou lloguer públic o social, és a dir, assequible i controlat: “Mentre no tinguem una oferta alternativa que no sigui de mercat, serà molt difícil de controlar el problema”. L’economista considera que cal fer més habitatge públic des dels ajuntaments o amb promotors privats, que rebin ajuts públics a canvi de preus assequibles.

"Paguem les conseqüències d’un control dels preus"

Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana

JOAN RÀFOLS President de la Cambra de la Propietat Urbana “Paguem les conseqüències d’un control dels preus”

“Si hi ha una oferta rígida i una demanda creixent, s’ajusta per la via dels preus, ho diuen tots els manuals d’economia”, assegura Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana, que també opina que una política de control dels preus no és la solució: “No hi ha hagut prou oferta de lloguer, perquè Espanya va tenir una política de control dels preus del lloguer des dels anys 20 fins al 1994, que va suposar una absoluta congelació de rendes en molts casos i va provocar que la inversió privada no es dediqués a construir edificis per destinar-los al lloguer”.

Com a conseqüència d’aquesta política de control de preus, Ràfols també afirma que a Barcelona l’habitatge de lloguer “és vell, perquè es concentra a la part antiga de la ciutat, és de superfície més reduïda que la mitjana del parc d’habitatge i, a més, està en mal estat, perquè, si no se’n treia prou rèdit, no es feien obres de millora”.

Un altre factor determinant és el fet que ha canviat l’estructura de la propietat del parc d’habitatge. “Mentre que, als anys 60, el 80% dels habitatges de lloguer tenien una propietat vertical -blocs sencers en mans d’un sol tenidor-, ara la propietat vertical no arriba al 30% i això fa que la gestió i l’activitat del lloguer siguin poc professionals, és a dir, no és una explotació econòmica, sinó que és un complement de renda per a moltes famílies”, explica.

Ràfols assegura que ara “estem pagant la inactivitat” que hi ha hagut en els últims anys en política d’habitatge, i afegeix que “no tenia cap sentit que als 90 l’habitatge protegit que es construïa fos de compra”.

stats