A la sala VII del Saló de Tardor del 1905 s’hi van exposar les obres de Matisse, Derain, Valtat...amb els seus colors purs i estridents. Al mig de la sala hi havia una escultura de Marque, un clàssic tors de nen en bronze. Es diu que quan el crític d’art Louis Vauxelles va accedir a la sala va exclamar la seva famosa frase “ Donatello entre feres” que, segons alguns, va donar nom al moviment dels fauves (feres). Així es devia sentir Janet Yellen quan fa uns dies va comparèixer al Congrés dels Estats Units. Els congressistes republicans van criticar durament la seva gestió argumentant que després de vuit anys de tipus d’interès zero l’economia continua creixent molt lentament, la taxa de participació en el mercat laboral ha caigut significativament i la productivitat està estancada, o decreix. Yellen va contraatacar utilitzant els 16 milions de llocs de treball creats des del fons de la recessió. Però el fons de l’enfrontament és la regulació bancària. Els republicans insisteixen que la regulació Dodd-Frank està paralitzant l’economia, ja que redueix la capacitat de prestar dels bancs, mentre que Yellen només accepta que potser els bancs petits no necessiten menys regulació.
Per evitar que Yellen pugui tenir capacitat de moviment fins que deixi el seu càrrec els republicans volen posar fi a la independència de la Fed suggerint que hauria d’acceptar una fórmula matemàtica per fixar els tipus d’interès que seria auditada pel Congrés nord-americà. Yellen no accepta que la nova regulació estigui causant problemes amb el crèdit, tot i que Trump ja ha firmat una ordre executiva perquè el Departament del Tresor avaluï els efectes d’aquesta regulació que el mateix president ha qualificat de “desastre”. Quan a Espanya s’està plantejant escriure el llibre blanc sobre la crisi, als Estats Units, on es va escriure fa sis anys, ja estan pensant a capgirar el pèndol de la regulació.
La presidenta de la Reserva Federal tampoc no admet que la tasca de la Fed es robotitzi a partir d’aplicar una fórmula. De fet la recent publicació de les actes de les reunions de finals de gener mostra fins a quin punt les seves deliberacions són diferents d’una activitat robotitzable. Us imagineu una màquina dient que “hi ha una considerable incertesa sobre les perspectives de canvi de la política fiscal i altres polítiques públiques, així com el moment d’aplicació i la magnitud del seu efecte net” tot i que “seria apropiat apujar els tipus d’interès aviat si nova informació sobre el mercat laboral o la inflació es mostrés més forta que les expectatives”. Doncs això: que el tipus d’interès tancarà el 2017 entre l’1,25 i l’1,5.
El Congrés, el govern i el president dels Estats Units són les feres que voldrien que Yellen fos una estàtua inerta, que sembla que no passarà. Yellen lluitarà per la independència de la Fed, tot i que res no garanteix que se’n surti.